Albert Puntí

Retrats de Grup

En el seu llibre The pencil of nature (1844), Henri Fox Talbot escriu ;” la càmera fotogràfica tarda el mateix temps en fer el retrat d’una persona que de varies”. Aquesta afirmació que ara ens sembla evident no ho era en aquell moment, ja que el pensament sobre la construcció d’imatges estava dominat per la forma de fer de la pintura, en la que el preu venia determinat per la superfície de l’obra i pel nombre de personatges que hi apareixien. A més personatges, més temps de treball.

Tot i que les paraules de Fox Talbot son evidentment certes, quan mirem treballs de retrat artístic de fotògrafs i pintors , ens adonem de la paradoxa de que en la fotografia d’autor trobem un predomini quasi absolut del retrat individual, mentre que en pintura hi ha molts més  retrats col·lectius. El que passa és que la càmera pot fotografiar moltes persones al mateix temps i inclús organitza automàticament l’espai creant una perspectiva cònica i monocular, però el que no fa automàticament, és una composició coherent amb les persones que surten a la imatge. Per això, tal com ens indica el mateix Talbot; al fotògraf que vulgui retratar grups li caldrà aprendre a col·locar els personatges convenientment distribuïts per formar una composició harmoniosa. Per això, el fotògraf d’instantànees, acostumat a auto limitar-se a la “realitat”, sovint no té coneixements de composició i per això abunden els retrats unipersonals amb el personatge centrat al mig de la imatge, o retrats de grup amb els personatges en fila l’un al costat de l’altre, sense cap interacció ni subordinació entre ells, sense cap història, tots  mirant directament a la càmera.

 

La composició / El gest / l’Expressió facial

 

El primer element a treballar en la imatge és la composició, un element força oblidat en la fotografia de grup, que generalment es limita a posar els personatges arrenglerats en una o diverses files, tots mirant a càmera, sense cap tipus d’interacció entre ells. Aquí l’objectiu serà crear composicions en les que els diferents personatges interactuïn, ja sigui de manera jerarquitzada o no. El segon element és el gest, ja que un cop distribuits els personatges en l’espai, cal treballar un entrecreuament de gestos i mirades entre  cadascun d’ells que s’adigui amb l’escena que es vol construir.

 

Finalment hi ha el problema de l’expressió facial, ja que a no ser que disposem de bons actors, és molt difícil que persones no preparades siguin capaces de representar diferents emocions davant d’una càmera, d’una manera escenificada. Per contra, tota persona de manera espontània (sense actuar), en la vida diària, es capaç de mostrar amb el seu rostre tot tipus d’expressions; d’alegria, de dolor, tristesa,....etc., per això la base de tot el projecte estarà en captar expressions espontànies de la gent del carrer i posteriorment amb les possibilitats que ens ofereix el fotomuntatge digital, construir personatges dels que podem modificar el gest i estructurar la composició.

 

Guiar la mirada

Tant David Hockney en un text de 1982 “On Photography”, com Dalí en el seu “Els 50 secrets de l’artista”, entre d’altres, estudien  la qüestió del tractament diferenciat de les diverses parts d’una imatge en funció del seu interès. Aquests autors remarquen el fet que quan un artista pinta un retrat, no dedica el mateix temps ni té la mateixa cura amb un element com la mirada, que quan pinta la màniga de la jaqueta, perquè en una imatge i en aquest cas en un retrat, no tots els elements tenen el mateix interès i l’artista ha de dirigir la mirada cap aquells elements que considera més importants.

Contràriament, la càmera és incapaç de diferenciar i dedica la mateixa atenció i temps a qualsevol element d’una imatge i el fotògraf disposa de pocs elements (diafragma, reserves..) per a un enfocament selectiu.  Afortunadament , mentre que en la fotografia analògica l’element fonamental era la captura i les possibilitats de tractament posterior de la imatge  eren limitades, la fotografia digital permet un tractament de la imatge quasi il·limitat, que ens dona la llibertat artística de poder diferenciar els elements d’una imatge, aplicant a cadascun d’ells el temps i la dedicació que creiem convenient segons cada projecte. Es per això, que en aquesta sèrie, he utilitzat un software de tractament pictòric que em permet uns acabats que m’ajuden a dirigir la mirada de l’espectador cap aquells elements que considero més interessants.

 

El projecte

 

La sèrie “Il·luminats”  és un projecte de retrat de grup, encara que no en el sentit estricte de retrats de grups homogenis, sinó en el sentit de retrats no individuals i en els que la composició juga un paper rellevant. Cadascuna de les imatges parteix d’una idea prèvia, que pren vida en un fotomuntatge creat a partir de personatges i espais captats individualment de la realitat quotidiana. Per tant no es tracta d’imatges captades, sinó creades, no és un projecte de fotografia documental, sinó de fotografia creativa o artística.

En aquest projecte de retrats col·lectius, vull treballar la composició dels personatges i donar diferent importància a diferents personatges i elements, dedicant-los un temps i un tractament diferenciat. D’aquí la utilització d’un tractament pictòric-digital que permet un focus selectiu i un tipus de detall, molt més complex que el que ofereix la càmera fotogràfica.

La temàtica de la sèrie son instants de vida quotidiana, en la que apareixen diversos personatges, tant en espais interiors com exteriors i en els que la llum juga un paper especial com a  unificadora de la imatge. D’aquí el títol del projecte.

En definitiva es tracta d’un projecte de retrat col·lectiu ambiciós, en el que cada tipus de  llum cohesiona i dona caràcter al muntatge del retrat de grup i en el que el discurs del mètode de traball, és el missatge.

 

                                                                       Albert Puntí